La Festa Major de Gràcia (I): ¿Morir de éxito?
El barri de Gràcia està de moda i sembla que ha estat de moda com a mínim des de fa 100 anys. Com es pot llegir a la secció d'història de la Festa Major a la seva pàgina web, el barri, en els seus orígens poble proper a Barcelona, era de tradició pagesa i agrícola, però va viure una evolució que el va transformar en un poble d'artesans i petits comerciants. La seva població passaria de 3062 habitants el 1828 fins a 61935 el 1875.
Durant els últims anys la participació veïnal comença a disminuir sensiblement. Molts carrers han deixat de preparar guarniments i sembla que siguin any rere any dos o tres carrers els que tenen pressupost, "mà d'obra", voluntat i ilusió suficient per confeccionar aquests escenaris dins del barri. Entre polèmiques sobre subvencions a festes d'aquí i a festes d'allà, la realitat és que moltes comissions veïnals han de gratar amb força les seves butxaques per poder pagar els lloguers dels locals on treballen i emmagatzemen els guarniments. El carrer guanyador d'enguany, Verdi del Mig (abans Verdi de Dalt també hi participava i normalment un o l'altre aconseguien els millors premis...) disposa d'un local que els hi costa 900 euros al mes...
Altres veïns s'agafen els dies de vacances a l'estiu durant les festes perquè és realment dur viure al rovell de l'ou de les festes, on se suposa que els actes i concerts de nit acaben entre les 2 i les 3, però després fins a quarts de cinc encara hi ha gent tocant els bongos amb papereres i valles. Sembla que la festa de nit es resumeixi en imatges de gent a terra bevent sense parar i això ja ho fan la resta de l'any...
No hay comentarios:
Publicar un comentario