Mostrando entradas con la etiqueta cocina. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta cocina. Mostrar todas las entradas

lunes, 12 de abril de 2010

¡Feliz Lunes de Aguas!

Para mí la Semana Santa no ha significado nunca nada especial. No recibí educación religiosa así que la mayoría de costumbres y fiestas las desconocí durante mucho tiempo. Algunas sencillamente me dan miedo (empezando por los capirotes) y grima (como los que se flagelan). A lo largo de los años me he ido interesando por la historia y las costumbres, pero básicamente la Semana Santa para mí es una época "gratis" para disfrutar de vacaciones.

Así que, a parte de La Mona, no celebro nada más. Pero este año ha sido una excepción. Hoy he celebrado el Lunes de Aguas, una fiesta salmantina. Quizá si sois curiosos os preguntéis por qué celebro una fiesta salmantina siendo catalana. Pues porque en mi último, e único, viaje a Salamanca me quedé enamoradísima de la ciudad y no pude resistirme a comprar un libro que hablase de sus tradiciones, fiestas, costumbres, gastronomía... Y cuando leí la historia de los Lunes de Aguas me conquistó. Si queréis os la cuento:

Nos encontramos en noviembre de 1543 y Felipe II visita Salamanca para casarse con María de Portugal y queda impresionado por la lujuriosa vida que llevan sus habitantes. Así que decide que durante la Cuaresma las meretrices sean expulsadas de la ciudad y custodiadas al otro lado del río Tormes por un sacerdote que se encargará que ningún salmantino acceda a ellas ni que éstas intenten llegar hasta la ciudad.

Pobres salmantinos que ayunaban todos los manjares carnales desde el Miércoles de Ceniza hasta una semana después del Lunes de Pascua en que el sacerdote encargado del custodio de las prostitutas, el llamado Padre Putas, y éstas volvían a la ciudad donde eran recibidos a orillas del río con gran algarabía y profusión de manjares y bebidas espirituosas.

Actualmente se sigue celebrando el Lunes de Aguas en una fiesta que de religiosa tiene más bien poco siendo totalmente achacable al dios Baco. Será por eso que me ha gustado tanto y me he decidido a que hoy fuese mi primer Lunes de Aguas. Y para ello he cocinado un hornazo charro típicamente salmatino y unas flores de postre. Todo muy bueno y muy calórico, tocará penitencia los próximos días...

¡Feliz Lunes de Aguas a todos, y en especial a Elisa y Luismi!

sábado, 25 de agosto de 2007

Begudes d'estiu (II): Te fred

El te fred és una de les begudes estrella de l'estiu perquè refresca moltíssim i ajuda a desintoxicar el cos dels menjars de platja o dels tapeos a les terrassetes... És molt fàcil de fer, però normalment es cau en un error que afecta el sabor de la beguda. El te, si es vol pendre fred, no s'ha de fer bullir perquè fa que es torni molt amargant. Per a realitzar-lo les millors varietats són les de te verd o vermell amb fruites. Jo utilitzo te verd de fruites tropicals. Llegiu com fer-ho, aquí.

domingo, 22 de julio de 2007

Tiramisú para todos

Ante tantas insistencias para que hiciera tiramisú, he cedido y he hecho para un regimiento. Al final ha salido tiramisú para mis amigos, para el Joelinho, para los compañeros de trabajo, para bibliotecarias suizas, para mi hermana y su marido... para todos.


Hacerlo es tan fácil como
:

1. Batir 6 yemas con 110 gramos de azúcar hasta que la mezcla blanquee.
2. Incorporar 500 gramos de mascarpone sin dejar de batir.
3. Montar a punto de nieve las claras y añadir a la mezcla de mascarpone, yemas y azúcar.
4. Añadir 1 vaso de amareto o marsala a 250 ml de café fuerte tibio.
5. Mojar rápidamente 30 bizcochos en el café y empujarlos al fondo del recipiente.
6. Si se quiere dar un toque de chocolate al postre, fundir 200 gr de la variedad fodant.
7. Recubrir los bizcochos con la crema y después con una finísima capa de chocolate fundido.
8. Repetir la operación para formar la segunda capa.
9. Recubrir con plástico de cocina y dejar enfriar al menos cinco horas en el frigorífico.
10. Espolvorear con con cacao en polvo justo antes de servir.

Aviso que salen mucho tiramisú. Yo hago un recipiente de Pyrex grande y luego pequeños vasitos para ir comiendo como postre a lo largo de la semana. Fresquitos están buenísimos. La receta la saqué del libro:

DESEINE, Trish. Pasión por el chocolate. Barcelona: RBA, 2005. 159 pag. ISBN 84-7871-132-5.

sábado, 14 de julio de 2007

Begudes d'estiu (I): Llet merengada amb fartons

Fa calor i no tinc xufes, i després de l'orxata, la beguda d'estiu que més m'agrada és la llet merengada. No costa gens fer-la i està boníssima. Això sí l'acompanyament de fartons em va costar força més de fer-lo i el resultat va ser "regular". Un parell d'hores després de treure'ls del forn van quedar una miqueta durs..., però bé eren per sucar-los així que no es va notar tant.

LLET MERENGADA
Bullir un litre de llet amb un pal de canyella, 6 cullerades de sucre i una pell de llimona, retireu del foc quan comenci a bullir i deixar refredar. Treure la pell de llimona i el pal de canyella i posar-ho al congelador fins que estigui força gelat. Quan s'hagi de servir, batre fort per trencar els cristalls i barrejar-ho amb tres clares batides a punt de neu amb sucre. Repartir-ho en gots i espolvorejar amb canyella.

FARTONS
Fer una masa amb mig kilo de farina, mig got d'aigua, un polsim de sal, 125 grams de margarina, 150 grams de sucre, 2 ous si són grans o 3 si són mitjans i 50 grams de llevat de forner. Quan tingueu una masa ben fina, fer boletes i deixar reposar un quart d'hora o fins que creixin, donar forma de pals i fornejar 10 minuts a 200ºC. Decorar amb un glasejat fet amb aigua i sucre a parts iguals.

Suggerència de presentació: a la terrasseta amb una bona revista o llibre per llegir i escoltant el disc Café Tacuba MTV Unplugged

jueves, 12 de julio de 2007

Macarrons de l'Esther

Dilluns vaig tenir el privilegi que l'Esther em cuinés uns macarrons dels seus. En va fer un tàper gegant, com no n'havia vist mai cap altre, i els que van sobrar es van quedar a la meva nevera. Com que jo no sé la recepta exacta que ella mateixa l'escrigui en comentari, si la vol compartir és clar, perquè són tan bons... jo no sé si ho faria...



I per compensar: la banda sonora de Dirty Dancing (un altre clàssic a la nostra vida, veritat germaneta gran?) a només un clic...

lunes, 2 de julio de 2007

Una cena mexicana

No sé si será por el intercambio de ingredientes que con el descubrimiento del nuevo continente se han beneficiado la gastronomía española y la mexicana, si por el acogedor sentimiento de las mesas mejicanas o de la magia de las auténticas cantinas, pero lo que sí sé es que todo México me tiene cautivada. Será por eso que muchas de mis recetas favoritas son mexicanas y cuando hay algo que celebrar un buen antojito es lo mejor.

"El comal le dijo a la olla
qué tiznada estás"
(Refrán popular mexicano)

Una vez consumada <> se inicia un larguísimo período de intercambio, de mestizaje, en la cocina mexicana. En buena medida, lasmonjas llegadas de España y dentro de las cocinas de sus conventos, convertidas en verdaderos laboratorios de experimentación, colaboraron en la creación de una nueva cocina mexicana, atreviéndose a mezclar los ingredientes conocidos y habitualmente usados, con los nuevos que encontraban en los mercados indígenas y aportando también al <> su larga experiencia en la confección de postres y dulces. [extret del llibre posteriorment citat]

En esta foto podéis ver la cenita que preparé compuesta de tacos de pollo, cebolla, tomate y guindilla, nachos gratinados con queso, guacamole y crema de cheddar para poder mojar con más nachos. Os paso las recetillas:

Guacamole

2 aguacates en su punto
2 tomates medianos maduros (sin piel ni semillas y bien picados)
1 cucharada sopera de cebolla picada fina
2 chiles serranos de lata, picados y sin semillas
1 cucharada de cilantro picado
1 cucharada de aceite
el zumo de 1 limón
sal

A los aguacates, triturados, se les agregan los demás ingredientes, machacando todo el conjunto y mezclando bien. Se coloca en un recipiente y se queda listo para servir como aperitivo o salsa.
Como aperitivo se suele acompañar de totopos o nachos.

Salsa de queso cheddar

2 cucharadas soperas de mantequillas
1 cucharada sopera de harina
1/4 l. de leche
100 gr de queso cheddar rallado
50 gr de guindillas verdes y rojas muy picadas

Derretir la mantequilla y cocinar un poco la harina a fuego lento, retirar el cazo del fuego y sin dejar de remover añadir la leche.
Volver a colocar el cazo en el fuego y sin dejar de remover para que se no peque, agregar el queso y las guindillas hasta que el queso se deshaga. Servir caliente.



El taco es el tipo de <> más común en México. Consiste en una <> acabada de hacer y caliente a la que se le pone algún tipo de relleno (carne, pollo, vísceras, etc) y salsa (ranchera, verde, roja, borracha, etc.). Para comerlo correctamente (sin que el relleno desborde por uno de los lados al morderlo), se debe doblar un poco con el dedo meñique por el otro extremo. Otra especialidad de tacos son los llamados <> o <>, fritos en manteca de cerdo, crujientes y recubiertos de salsa, crema de leche y queso.

Tacos de carnitas

1/2 kilo de carne (cerdo, pollo, ternera...)
agua, aceite y sal
tortillas de maíz

Cortar la carne en tiras lo más delgado posible. Introducirlas en una cazuela, ligeramente cubiertas de agua y con sal al gusto. Cocerlas hasta que se evapore el líquido. Esperar hasta que se haya derretido la grasa y dorarlas ligeramente, añadiendo un poco de aceite.
Servir las tortillas con el relleno de carnita y opcionalmente con algún tipo de salsa o sofrito.

Y si la gastronomía mexicana es maravillosa, su cultura es excepcional. La música representada, en mi modesta opinión por Lila Downs y Chavela Vargas, y la pintura por Frida Kahlo. Uniéndolas siempre me aparece la peli Frida que dispone de momentos memorables como la interpretación de La llorona y del tango que se marcan Salma Hayek y Ashley Judd.



Os dejo estos mp3 para que alucinéis:

Chavela Vargas - Luz de luna.mp3
Lila Downs - Burn it blue.mp3

CLAVÉ, Montse. Cocina mexicana. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1995. ISBN 84-7628-158-7.

domingo, 24 de junio de 2007

Coca i Nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan, nit de foc i bruixes, és una de les que més m'agraden de tot l'any. Encara no ha començant la calor i la xafogor que t'ofeguen, i convida a sortir fora a menjar la coca i beure vi dolç a la fresca. Com que la temporada Terracitas ja va ser inaugurada, vaig aprofitar per convidar ma germana i el seu marit a prendre coca. En vaig fer farcides de crema i de xocolata. Admeto que em vaig passar amb el sucre, però eren força bones.

Coca de crema

Anaïs, Gabri i el Foc

Taula

Bengales

Coca de xocolata i ametlles

De receptes de coques de Sant Joan en trobareu moltes però jo n'he seleccionat tres que m'han agradat molt:

HEMC#12 Meshaka

Vet aquí la meva contribució al HEMC#12 amb les albergínies com a ingredient central. Val a dir que aquest és un vegetal força complicat ja que normalment jo sempre l'he vist i menjat o farcit o en forma de pastís o lassanya vegetal, per tant no he volgut menjar-me gaire el cap i he optat per fer un pastís d'albergínies típic d'Egipte, la Meshaka.

És quasi idèntic a la musaka grega o turca i és que és un plat molt típic de la zona mediterrània. La gràcia d'aquesta versió egípcia és la barreja d'especíes amb la que es condimenta la carn picada i la beixamel. En el meu cas jo he volgut fer una versió més catalana i he barrejat la carn picada amb farigola i uns daus molt petits de fuet. A la beixamel hi vaig afegir un polsim de nou moscada i un altre de canyella que li donava un aroma encisador.

La meshaka abans d'entrar al forn...

Rentar i tallar les albergínies a rodanxes d'un dit de gruix, posar sal i deixar sobre una reixeta perquè deixin anar aigua i amargor. Mentrestant sofregir ceba, pastanaga i la carn picada. Afegir les espècies escollides i fora del foc barrejar amb els dauets de fuet. Pasar les rodanxes d'albergínia per la planxa (també es poden fregir) i començar a muntar capes: una d'albergínia, una de carn picada, una de formatge feta ratllat (jo no en vaig trobar i vaig escollir mozzarella) fins a omplir un motlle. Abocar la beixamel i enfornar durant 10-15 minuts amb el gratinador engegat.

Bon profit!

lunes, 11 de junio de 2007

"Bizcocho amarmolado"

Ahir vam anar a dinar a casa dels meus pares i ens vam reunir tota la troupe, la gosseta, ma germana i el seu marit també. Jo vaig portar una amanida de cuscús fresqueta per començar i per postres un pa de pessic fet amb dues masses, una normal i l'altra amb cacau per imitar els dibuixos del marbre.

Es pot fer com el típic pa de pessic de iogurt. Quan ja tingueu la massa feta només cal que n'agafeu una part i li afegiu una mica de cacau en pols. Quan ho aboqueu al motlle feu-ho amb les dues masses a l'hora i així faran dibuixos com al marbre. Jo per sobre li poso sucre perquè caramelitzi al forn i si tinc fruita també. En aquest cas són làmines de pera conferència que queden molt i molt bé.

Bon profit!

sábado, 9 de junio de 2007

Pizza, pizza, pizza!

Feia molt que no dedicava una tarda a remenar llibres i fer safareig amb les novetats i divendres a la tarda vaig aprofitar per fer-ho. Vaig veure que ja havia sortit el llibre de Fabián Martín, el millor cuiner de pizzes de món en les categories de qualitat i acrobàcia. Té una pizzeria a Llívia que està considerada la millor del món. He mirat el llibre una miqueta per sobre i com que tenia tan bona pinta com les pizzes de l'interior, l'he comprat. I aquest mateix vespre m'hi he posat:

Massa de pizza

1 kg de farina, 1/2l d'aigua, 20 g de llevat, 50 ml d'oli d'oliva i 20g de sal

En un bol posem la farina i barrejar amb el llevat, afegir l'aigua freda i seguim barrejant amb les mans durant 6 minuts. Afegim sal i continuem barrejant 6 minuts més. Per finalitzar, afegim l'oli i tornem a barrejar 6 minuts més. Si al final la massa no ha quedat del tot llisa i lligada, afegir 50 ml d'aigua més. Deixar reposar la massa a la nevera 24 hores a la nevera i treure-la 1 hora abans de fer-la servir.

Pizza de pernil ibèric i romaní

massa de pizza, salsa de tomàquet, barreja de formatge, pernil ibèric i romaní

D'ou (la del llibre és amb ous de codorniu, però jo no en tenia)

Pizza d'ou

massa de pizza, bacon fumat, ou, barreja de formatges, oli d'oliva i salsa de tomàquet

Pizza de pernil i formatge

massa de pizza, salsa de tomàquet, pernil dolç i barreja de formatges


Receptes extretes del llibre: MARTÍN, Fabián. Las mejores pizzas del mundo: las recetas más originales y apetitosas para hacer en casa. Barcelona: Planeta, 2007. 188 pàgines. ISBN 978-84-08-07105-1.

lunes, 4 de junio de 2007

Terracitas 2007

Ja ha començat la temporada 2007 de Terracitas!!! Va quedar inaugurada ahir amb un dinar amb ma germana i el seu marit. Ens van acompanyar una fideuà amb allioli, un pastís de xocolata amb plàtan i formatge fresc que van fer ells, i per beure aigua, coca cola i un lambrusco ben fresquet.

Aquest any s'esdevé una novetat molt important, ja que hem ampliat la taula de la terrassa i ara en tenim una per a 6 persones i amb parasol. Espero que poguem celebrar moltes festetes aquestes vesprades d'estiu.

Fideuà

250 gr de fideus fins
1 ceba mitjana
6 tomàquets madurs
200 gr de gambes pelades
200 gr de sípia tallada a trossos
600 ml caldo de peix (jo el faig amb cap de rap, espines i peix de roca)

Fregir les gambes i la sípia un moment i reservar. En el mateix oli sofregir la ceba i quan estigui transparent afegir-hi el tomàquet. Un cop el tomàquet hagi reduit incoporar els fideus i donar voltes amb cullera de pal durant uns 5 minuts. Afegir el caldo a cullerots i a mida que es vagi consumint i quan faltin un parell de minuts per a que els fideus siguin al dente, incorporar les gambes i la sípia i acabar la cocció al forn perquè es faci crosteta. Es pot acompanyar amb allioli.

jueves, 24 de mayo de 2007

HEMC#11 Centros de merluza con chocolate

Como al último HEMC no llegué a tiempo he unido el pescado y el chocolate para el número 11.




Centros de merluza con chocolate

4 centros de merluza
8 langostinos o gambas
25 gr de chocolate amargo
1 cebolla pequeña
125 ml de caldo de pescado
1 diente de ajo
1 cucharadita de vinagre
1 cucharada colmada de harina
1 hoja de laurel
aceite de oliva virgen
sal y pimienta negra molida

Salpimentar la merluza, enharinarlos y freírlos en una sartén con 4 cucharadas de aceite de oliva y lo reservamos en una fuente que pueda ir al horno.

Cortamos la cebolla muy fina, casi rallada, y la salteamos con el mismo aceite en el que hemos freido el pescado. Cuando esté pochada añadimos el chocolate que habremos rallado previamente, el laurel y el diente de ajo entero y sin pelar. Incorporamos el caldo de pescado, el vinagre, remover bien y pasar por el chino. Reducimos la salsa si ha quedado muy líquida y rociamos el pescado. Incorporamos las gambas y lo metemos al horno durante 10 minutos a 200º.

Una vez está cocido retiramos el diente de ajo y la hoja de laurel.


miércoles, 23 de mayo de 2007

Croquetes

El cap de setmana vaig improvisar aquestes croquetes amb mig pollastre a l'ast que em va donar la meva mare i un tros molt generós de llonganissa de pebre que em va regalar la Teresa.


Primer vaig posar a coure una ceba amb una mica d'oli a una paella gran i poc alta, quan va ser daurada li vaig afegir el pollastre i la llonganissa esmicolats amb el robot de cuina. Ho vaig deixar cuinar i hi vaig afegir una cullerada generosa de farina. Ho vaig barrejar tot bé, mirant que la farina es cuinés però sense cremar-se.

Tot seguit hi vaig tirar dos gots de llet calenta i ja només va caldre remenar-ho bé i de manera constant fins que la massa es desenganxés de la paret de la paella per ella mateixa. Quan això succeix s'aboca a una plata i es deixa refredar. És important tenir força de voluntat i no menjar-se la massa, tot i que a mi em costa molt. Quan hagi refredat ja només és qüestió de fer la forma de les croquetes, passar-les per ou batut i farina de galeta. Fregiu directament les croquetes o guardeu-les en tuppers a la nevera o al congelador.

Bon profit!


miércoles, 16 de mayo de 2007

Quanta gana tens, Esther?

Esther: Normal.

Aquesta frase era un desafiament diari a l'hora de cuinar el sopar. Quina quantitat representa "normal"? Està clar que entre molta i poca, però és una mica relliscós, aquest terme. Doncs bé, gràcies a Internet he trobat la solució per quan la meva germana gran vingui a dinar o sopar a casa meva. Una vaixella amb mapes. Unes línies delimiten el que serien les quantitas de molta gana, poca gana i una gana moderada. S'han acabat les angoixes!

[Via Cocinalia]

lunes, 16 de abril de 2007

GALETES DE LLIMONA. Cap de setmana de COCINITAS (2)

Aquesta recepta és súper fàcil de fer i dóna uns resultats espectaculars. És del blog La cuina de casa.

Ingredients:

250g de farina, 150g de mantega pomada, 100g de sucre, 2 rovells d’ou, un pessic de sal, aroma de vainilla en pols, 4 cullerades abundants de lemon curd, una culleradeta de llevat Royal.

Preparació:

Barrejar la farina, la sal, el llevat, l’aroma de vainilla i el sucre. Afegir la mantega i barrejar bé. Afegir els rovells i el lemond curd. Formar una bola, embolicar-la en paper film i deixar-la reposar a la nevera mitja hora.Estirar la massa, tallar les galetes coure-les al forn a 180º uns 10-12 minuts.

Que vagi de gust!

ARRÒS AMB LLET. Cap de setmana de COCINITAS (1)

Aquest cap de setmana ha estat de cocinitas 100%. El fet de no poder menjar m'ha donat moltes ganes de cuinar sense parar. Al final he anat repartint els resultats perquè com a mínim algú en pugui gaudir. La primera recepta que vaig fer, un arròs amb llet.

INGREDIENTS

200gr arròs, 750ml llet, 1 branca de canyella, 1 pell llimona, 1 got aigua, 4 cullerades sucre.

PREPARACIÓ

Posem en remull l'arròs amb l'aigua i ho deixem 10 minuts. Un cop passat aquest temps hi afegim la llet, la canyella, la pell de llimona i el sucre. Ho posem a foc lent i a partir de que comenci a bullir ho deixem 20 minuts i ho anem movent de tant en tant. Sobretot que estigui a foc lent.

Que vagi de gust!

Mi última cena

Como si fuese un reo condenado a morir, escogí mi última cena con mimo y la disfruté como nunca pensando que sería lo último que comiese en 10 días.

Como aperitivo, unas buenas almejas con taquitos de jamón.
Y como plato principal, unos gnocchi de patata con un chorrito de aceite, orégano y parmesano.

Una cena brutal, como brutal es este video que os dejo sobre el parmesano, que me vuelve loca (vía Baixa Gastronomia)



domingo, 15 de abril de 2007

Quina gana!

Paradoxalment no paro de mirar blogs de cuina per poder cuinar moltes receptes que jo pugui menjar d'aquí a 8 dies. Alguns són dels que miro tots els dies i d'altres són nous... I n'he trobat uns quants de molt bons, com diria en Sergi Mas "Blog amb P de pernil":

- Baixa Gastronomia
- Hecho en mi cocina (el más original blog colectivo de cocina que he visitado)
- Cocinalia
- Apuntes de cocina (me gusta especialmente porque lo escribe una chef venezolana profesional y aporta mucha información que a los amateurs se nos escapa)
- 3 o 4 al día
- I+D en mi cocina
- A taula
- La cuina de casa (aquest blog em té completament enganxada per les receptes tan fàcils i tan gustoses que facilita. Moltes de les que he penjat al PiesRaros les he tret d'aquest web)
- bcn mon amour
- Cuina amb compte
- Galetetes (mi hermana participa en este blog colectivo de recetas, y claro...)


Limpia Cañerías

El antónimo del hedonismo gastronómico es el hambre.

Pasar hambre.
Y eso es lo que voy a pasar yo durante la próxima semana.

En realidad no pasaré hambre físicamente. Mis necesidades físicas de vitaminas, minerales y demás nutrientes se verán totalmente cubiertas, pero mis necesidades gastronómicas no. No podré paladear ni verduras, ni fruta, ni mantequilla, ni leche, ni cereales, ni embutidos, ni yogures, ni galletas, ni chocolate. Nada de nada.

Dos veces al año cuando las dos estaciones puente entran en tránsito me limpio las cañerías. Erróneamente esta cura se ha asociado a los regímenes para perder peso y mucha gente se flagela para bajar un par de tallas sin ser conscientes que ése no es el objetivo de la bebida.
El objetivo es eliminar todas las toxinas, ácidos grasos trans, colesterol y demás venenos que ingerimos durante el año y así limpiar nuestro sistema.

Así escrito es muy bonito, pero en realidad son 8-10 días muy duros, aunque al final la recompensa siempre llega: el pelo mucho más vivo y limpio, la piel vacía de poros contaminados, puntos negros y demás quistes asquerosos y mucha grasa acumulada que desaparece. A mí sobretodo me va genial con mis problemas de circulación, básicamente en las piernas.

Pero no sirve para adelgazar porque si lo utilizas así se sufrirá el efecto rebote.
Es decir, comer, comer, comer = engordar, engordar, engordar.

Cuando se acaba la cura, hay que rebajar un poquito los alimentos más grasientos y calóricamente vacíos de nutrientes y tirarse de cabeza a la piscina de las frutas y verduras y de las proteínas a la plancha. Así se mantienen las cañerías limpias mucho más tiempo y mantienes el peso mucho mejor.
Lo complicado es no tirarse de cabeza a las panaderías e inflarse a croissants...

Nota para intrépidos: muerte al que me ofrezca cualquier tipo de manjar...

miércoles, 11 de abril de 2007

Galettes y crêpes. Bretanya i Normandia (2)

La principal diferencia entre “ galettes ” y “crêpes” reside en la composición de la masa. La “galette” se prepara con harina de trigo sarraceno (trigo negro); es una preparación salada. La más tradicional es la galette complete que jamón, queso y un huevo.
En cuanto a la “ crêpe ”, la masa se prepara con harina de trigo y es dulce. La de mantequilla y azúcar es la más clásica, la crêpe suzette.
De un rincón a otro de Bretaña, se encuentran variedad de gustos y texturas, desde la “ crêpe ” de Baja Bretaña a la “ galette-salchicha ” de la región de Rennes.

Restaurantes en Barcelona donde probar las auténticas galettes y crêpes bretonas:

- Creperia Salvi, c/Villarroel 104, www.creperia-salvi.com
- Creperia Bretona Ty Bihan, Ptge Lluis Pellicer 13,
- Creperie Bretonne Annaik, c/ Ramon Trias Fargas 2,
www.creperiebretonne.com
- Crêperie Bretonne, c/Balmes 274
- Crêperie Les 3 pommes, c/ Aragó 150

Jo he anat a la crêperie bretonne Annaik, però a la de Girona i és brutal. Suposo que la de Barcelona estarà igual de bé. Abans n’hi havia una de molt i molt autèntica, portada per bretons al carrer Torrijos, però han tancat...

Galette del salmó fumat i crema de llet

Galette complete (amb pernil dolç, formatge i ou)

En primer terme, crêpe de tatin de poma, amb gelat de vainilla i crema chantilly;
i en segon terme, crêpe de xocolata.

Crêpe de xocolata i ametlles


(Fotos de totes les crêpes i galettes que hem menjat durant el viatge de Setmana Santa)