Hi ha un nen al lavabo de les nenes

Des de fa unes setmanes a la biblio de l'Escola tinc un ajudant obligat per culpa del seu comportament. És un noi súper intel·ligent que té carències afectives importants, es comporta malament per cridar l'atenció i perquè se li estigui tot el dia a sobre. El seu tutor em va avisar que si s'enfadava es podia posar en plan psycho i destrossar uns quants llibres o qualsevol cosa que tingués a les mans. Com podreu imaginar-vos no em feia pas gaire il·lusió tenir-lo amb mi, no per res en especial, sinó perquè jo no he tingut mai tractes amb alumnes així i no sabria si ho podria fer bé. Calia tractar-lo de forma que el motivessis i es sentís realitzat.
Doncs ara estic súper contenta perquè s'ho passa bé i té molt d'interés en ajudar a la biblio. El primer dia ja es va aprendre el sistema de CDU i col·loca el llibres com si res...
Això m'ha recordat al llibre de Louis Sachar Hi ha un nen al lavabo de les nenes on es tracta un tema semblant.

Us adjunto una cita del llibre que m'agrada especialment:

- És al·lucinant, no?
- El què?
- La biblioteca. Tants llibres. I tots són diferents, oi?
La Carla va fer que sí tot bevent el suc d'en Bradley amb una palla.
- No pensava en res més, tota l'estona que he estat allà -va dir ell-. Tots són diferents, però tots fan servir gairebé les mateixes paraules. Simplement en canvien l'ordre.
- Has...?
- Amb només vint-i-sis lletres -li va dir-. L'única cosa que fan és combinar aquestes lletres de maneres diferents i llavors diuen tot de coses diferents!
- Has...?
- Al cap d'una estona et pot semblar que se'ls han acabat les maneres de combinar-les -va dir en Bradley.
- Has tret cap llibre?
- No, la senyora Wilcott no me'n deixa treure. Abans, fa molt de temps, abans de coneixe't, sí que en treia, però no els tornava. Els guixava i els estripava. Per això ja no me'n deixa treure.

Us adjunto també el link d'una crítica que li va fer la Teresa Mañà a la revista Faristol amb la que estic totalment d'acord. I si teniu oportunitat, llegiu-vos el llibre, val molt la pena.