Jack l'Esbudellador

Llegeixo al Bloc de Dret de la UB que a la biblio hi tenen un terrorista dels llibres que es dedica a mutilar-los exactament igual que la barbaritat il·lustrada a la fotografia de la dreta.

Tots els que hem treballat a biblioteques coneixem usuaris que no tenen cap tipus de respecte per la propietat comuna, que pel seu egoisme perjudiquen a tota la resta. Ja no és per la biblioteca, que també, sinó per la resta d'alumnes que també tenen necessitat de consultar el llibre en qüestió.

Com m'agradaria enxampar in fraganti a un d'aquests energúmens... Què faríeu vosaltres? A mi només em venen al cap accions tipus vidres sota les ungles; tallar dits, mans o el que calgui...

Dia de llibres i roses (IV). Llegint Mirall Trencat

Després de la visita a la Biblioteca de Catalunya m'he desplaçat fins al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison on a les 12 del matí començava una lectura continuada del llibre Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.

Mirall Trencat ha estat el llibre que més profundament m'ha colpit durant la meva vida lectora. El vaig llegir a 2n BUP i em van agradar especialment les seves imatges i simbolismes i com la metàfora del mirall trencat amb tots els seus bocins escampats per terra reflexen món propis dins d'una nissaga barcelonina de finals del segle XIX i començaments del XX.

La mitificació dels personatges femenins és una altra de les seves característiques més importants. Les dones conformen els personatges protagonistes més importants. Teresa Goday, la matriarca, és una dona abocada a la vida que es veu esfondrada quan li arriba la vellesa; Sofia Valldaura, filla de la Teresa, és el personatge en contraposició a la seva mare, és tot el que ella rebutja; i la Maria, és la neta, que no és filla, per a mi representa la mort, dels sentiments, esperances...

Els símbols de Mirall Trencat són molts i variats. És l'aspecte del llibre que més em va captivar. Fins i tot vaig arribar a fer un treball d'investigació sobre aquest tema que em va portar a fer una recerca en la vida de l'autora, d'on neixen molts d'aquests símbols: l'aigua (naixement i mort), mirall (pas del temps), l'arbre de llorer (immortalitat), el jardí (infantesa, innocència), la rata (decadència), i molts més.

La prosa és complexa, molt elaborada, plena de descripcions dels objectes i dels detalls de forma molt poètica i femenina. En resum, una novel·la mestra de la literatura catalana del segle XX. INDISPENSABLE.

Amb aquesta opinió, com volíeu que deixés escapar l'oportunitat de llegir-ne un tros, en veu alta i en un dia tan especial com la Diada de Sant Jordi? Jo he llegit la segona. Abans meu ha llegit l'actriu Imma Colomer que va fer de Felícia a la sèrie inspirada en el llibre que va emetre TV3.

Aquest és el que m'ha tocat:

"Els plors començaren bastant tard. Quan sentí la campaneta de la cambra de la senyora, la Felícia estava a punt d'adormir-se. Es posà la bata i així que obrí la porta, la senyora, dreta davant del tocador, despentinada i amb els ulls vermells, li preguntà si quan havia desat el vestit havia tret l'agulla de la solapa. La Felícia mai no perdia la calma: "Quina agulla?" "Quina agulla vol que sigui? La de brillants". La Felícia li digué que no l'havia vista. S'havia endut el vestit, l'havia raspatllat a consciència i com que hi havien quedat les taques del fang l'havia dut al tintorer; però la senyora podia estar segura que a la solapa no hi havia res. La Teresa es tapà els ulls amb el mocador i arrencà a plorar. L'endemà, a primera hora, la Felícia anà a preguntar si havien trobat una agulla a la solapa del vestit de la senyora Rovira. La noia de la tintoreria li digué que no, que abans de fer netejar els vestits sempre els passava per veure que no s'hi haguessin deixat res. "Me la devien prendre quan vaig caure", digué la Teresa amb una gran desesperació; "m'estimaria més haver-me mort". La Felícia ho digué a en Vicenç, en Vicenç a la portera, la portera a l'adroguer; i la cuinera quan anà a demanar els diners de la setmana al senyor Nicolau, li explicà que la senyora havia perdut l'agulla de brillants sortint de casa de la senyora modista i que s'havia tornat mig boja del disgut. El senyor Nicolau, que estava més bé del rfredat, anà a veure la Teresa i la trobà amb la cara blanca com un mort perquè no havia tancat els ulls en tota la nit i de tant dir que estava malalta ja estrobava malament de debò i estava ja convençuda que havia perdut l'agulla. El senyor Nicolau, assegut als peus del llit, li preguntà per què no l ihavia tingut confiança i no li ho havia explicat de seguida; i la Teresa, gairebé sense veu, digué que la hi devien haver robada quan s'havia desmaiat i que ell no podia imaginar el disgust que estava passant, com si l'haguessin ficada a l'infern, no pel valor de la joia, tot i que en tenia molt, sinó perquè era un obsequi que ell li havia fet, una prova d'estimació. I arrencà a plorar de cara al coixí. El senyor Rovira li agafà una mà i li digué que li sabia greu, és clar, però que no la volia veure trista i que hi posaria remei de seguida.
I quan estigué restablerta i amb una mica de color a les galtes, perquè era veritat que havia patit, un matí agafaren el cotxe. De primer s'hi ficà el senyor Nicolau, ajudat pel Vicenç, perquè era vell i estava mig encarcarat i li costava Déu i ajut entrar i sortir de l'armari. Després pujà la senyora Teresa. El senyor Begú, quan els veié, hagué de fer un esforç per aguantar-se les ganes de riure. La Teresa li explicà el daltabaix de l'agulla i el senyor Nicolau, sense deixar-la acabar, li preguntà si en tenien una altra d'igual. "No; d'igual no en tinc cap, perquè era una joia única, però tinc l'esbós i, si vostès ho desitgen, la puc fer repetir. El més difícil serà trobar uns brillants tan perfectes com els que hi havia en el cor de les flors, però faré l'impossible, estiguin tranquils". I al cap d'un parell de mesos tornaren a la joieria. El senyor Begú tragué de la caixa de cabals un estoig de violeta, folrat de setí blanc, i el feix de bitllets al joier que, satisfet, tot clavant el fermall a la solapa del vestit de la senyora Rovira, digué mirant-la als ulls: "Ningú no diria que no és el mateix".

Aquella primavera Teresa Goday de Rovira apadrinà un nen una mica crescudet que no tenia mare, pobrissó, morta a l'hospital, de part. Explicà al seu marit que Miquel Masdéu era un obrer, que el coneixia de petita. En Masdéu era cosí germà de la mare que havia tingut la relliscada; el nen s'havia quedat sol i en Masdéu, com que amb la seva dona no tenien fills, havia decidit d'endur-se'l a casa. Un gran embolic. "Quina gent!" digué el senyor Rovira que no havia tingut ganes d'acompanyar la Teresa al bateig. En un racó de la sagristia, Miquel Masdéu, amb els ulls plens de llàgrimes, estrenyé la mà de la Teresa: "Gràcies; sigues feliç i que Déu t'ho pagui". I mirà enlluernat, perquè les flames dels ciris el feien brillar molt, un ram de pedreria que la Teresa, casada amb un vell de diners, duia a la banda esquerra del pit."

Dia de llibres i roses (III). Biblioteca de Catalunya

Aprofitant que durant la Diada de Sant Jordi la Biblioteca de Catalunya obre les seves portes a tothom que vulgui visitar-la i que normalment costa bastant poder-hi accedir, m'he decidit per baixar fins a Ciutat Vella per comprovar si tota la teoria que em van explicar a la Facultat era veritat.

La Biblioteca de Catalunya va ser fundada el 1907 i és la nostra biblioteca nacional, com a tal desenvolupa les funcions de vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic i mantenir la condició de centre de consulta i recerca científica de caràcter universal.

La BC està ubicada en un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya, l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. La primera pedra de l'hospital es va posar el 1401 en presència del rei Martí l'Humà. L'edifici va ser planificat d'una manera grandiosa en quatre ales de construcció de dues plantes. En una primera fase es van construir les tres naus baixes de llevant, de tramuntana i de ponent, la nau superior de la de llevant i un tram de la transversal de tramuntana.

Sala de consulta general. Sala de Llevant

La dictadura de Primo de Rivera va limitar la progressió de la Biblioteca. En va restringir l'ús de la llengua catalana i va passar a anomenar-se Biblioteca Central. La República i el nou autogovern, però, varen permetre la recuperació de caràcter nacional de la institució, l'increment del creixement qualitatiu dels fons i dels serveis i l'estrena del seu nou espai, a les naus gòtiques de l'antic Hospital de la Santa Creu, cedides per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1931.

En acabar la Guerra Civil, el franquisme va prohibir l'ús públic i oficial de la llengua catalana i de les seves manifestacions. La institució va tornar a anomenar-se Biblioteca Central i va esdevenir una indefinida biblioteca general, amb fons patrimonials i de recerca, que va exercir la suplència de moltes de les funcions pròpies de les biblioteques generals i universitàries. Tot i la precarietat de recursos, el centre va incrementar el seu patrimoni bibliogràfic, en bona part gràcies a les donacions de col·leccionistes i editorials, va crear noves seccions i va impulsar diverses activitats culturals.

Una de les col·leccions que més m'ha impressionat ha estat la que està dipositada a la Sala Cervantina, que acull totes les edicions que existeixen del Quixot, excepte la Galatea.

Facsímil d'una edició del Quixot de 1605

El fons de la BC agrupa documents de gran importància històrica, literària, artística i editorial. Entre els 4.000 manuscrits antics i moderns que integren la seva secció s'hi troben peces de cabdal importànica per a la història de la llengua i la literatura catalanes, com les Homilies d'Organyà del segle XII, el Llibre de l'ordre de la cavalleria de Ramon Llull del segle XIII, la Crònica de Desclot del segle XIV, manuscrits de Jacint Verdaguer dels segles XIX i XX o de Joan Miró.

Sala de Llevant

Catàleg Alfabètic d'Autors i obres anònimes, en fitxes. No es va informatitzar fins el 1990.

Homilies d'Organyà, s. XII

El 1981, amb la restauració de les institucions autonòmiques de Catalunya, el nou Parlament va aprovar la Llei de Biblioteques, que atorgava a la Biblioteca de Catalunya la condició de nacional i li atribuïa la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal dels llibres impresos a Catalunya.

Aquest perfil va ser reforçat el 1993, amb l'aprovació al Parlament de la Llei del Sistema Bibliotecari, que va marcar les funcions expresses i pròpies de la institució. Des d'aleshores, la BC ha dut a terme nous avenços, que s'han concentrat en l'ampliació i remodelació d'espais; la reorganització institucional i la informatització dels processos.

Diari Oficial de la Generalitat que publica la Llei del Sistema Bibliotecari. 1981

Ha estat una visita de 50 minuts, guiada, per totes les sales de la BC explicant-nos tant la història de la Biblioteca com la de l'antic hospital, amb llibres de regal publicats per la pròpia Biblioteca i cava per acabar. Una visita que hauria de fer tothom un cop a la vida.

Dia de llibres i roses (II). La llegenda de Sant Jordi

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.

Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.

La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.

Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.

Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.

Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

[Informació extreta del Costumari Català de Joan Amades]

Dia de llibres i roses (I). El Dia del Llibre

El dia 7 d'octubre de 1926 va ser el primer cop que es va celebrar el Dia del Llibre en commemoració al dia de naixement de Miguel de Cervantes. L'objectiu de la celebració era enaltir i difondre el llibre i la lectura amb la promoció de la seva venda al carrer, i oferint protecció econòmica i oficial a la creació de biblioteques populars.

L'any 1930 i després d'una forta polèmica es va acordar canviar la data de la celebració pel dia 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes, considerant que afavoria més els actes al carrer que no pas el mes d'octubre. És llavors quan s'aprecien les diferències entre la celebració que es realitzava a Madrid i la que es realitzava a Barcelona. A la capital d'Espanya la festa es centrava més en els actes solemnes i acadèmics mentre que a Barcelona tenia un caire més popular. L'edició de 1930 va ser especialmente exitosa amb la venda de més de 50.000 exemplars de llibres. El canvi de data a Barcelona va ser tot un encert mentre que a Madrid i a la resta de poblacions fora de l'àmbit català no va quatllar.

L'esclat de la Guerra Civil va ser molt perjudicial per a la celebració del Dia del Llibre degut a la falta de matèries primeres com paper que afectaren la producció editorial. Un cop el règim franquista es va imposar a la República, la censura imposà l'absència de llibres en català, que no es tornaren a vendre fins la dècada dels 50.

Des de llavors el ressorgiment de la festa va ser progressiu i diferents institucions com el Gremi de Llibreters i Editors i l'Instituto Nacional del Libro Español van potenciar que no desaparegués i el 1951 van crear la Fira de Llibre d'Ocasió Antic i Modern que des de llavors s'ocupa de vendre els llibres antics deixant només les novetats editorials per al Dia del Llibre.

[Informació extreta del web del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya]

Ha muerto Maria Gripe

El pasado Jueves Santo murió Maria Gripe a los 83 años después de una larga enfermedad que le privó el habla. Autora famosa donde las haya de la LIJ sus más de 40 libros se han traducido a más de 30 idiomas. Aunque se definía como poeta fue en la literatura infantil donde alcanzó la mayor cota de éxito llegando a los niños con una fantasía muy con los pies en el suelo que les permite a los lectores huir de la realidad viviendo la realidad.

Antes de las vacaciones de Semana Santa pedí 91 ejemplares de Els escarabats volen al capvespre, un libro que por mucho que pasen los años sigue entusiasmando a los jóvenes lectores. Hoy he cogido el ejemplar de la biblioteca para releerlo y recordar tiempos pasados.

Bologna Children's Book Fair 2007

Aquest any el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves m'ha proposat per representar-los a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya. La fira més important del sector. Imagineu-vos la il·lusió que em va fer quan m'ho van dir.

L'organització de la fira em pagava l'estada a la ciutat i l'entrada a la fira, però el bitllet me l'havia de pagar jo. El problema és que l'organització ho ha comunicat molt tard i ara ja no queden bitllets per als dies que jo podia anar-hi. Bé, encara en queden, però dels de 600€ per trajecte. Quin pal! Un gerro d'aigua freda m'ha foragitat d'aquest somni tan meravellós...

Això m'ha fet recordar aquest conte d'en Gianni Rodari, extret del llibre Cuentos por teléfono.

Una vez, en Bolonia, hicieron un castillo de helado justo en medio de la plaza Mayor, y los niños venían de muy lejos para darle un buen lametón.

El tejado era de nata, el humo de las chimeneas era de azúcar hilado, las chimeneas de fruta confitada. Y el resto de helado, las paredes de helado, los muebles de helado.

Un niño muy pequeño se aferró a una mesa y le lamió las patas de una en una, hasta que la mesa se le cayó encima con todo lo que había encima, que estaba hecho de helado de chocolate, que es el más bueno.

Un policía se dio cuenta que una de las ventanas se estaba fundiendo. Los vidrios eran de helado de fresa.

-¡De prisa! –Chilló el guardia-, ¡más deprisa!

Y todos se pusieron a lamer con más rapidez para no perder ni una sola gota de aquella obra de arte.

Aquel fue un gran día, y por orden del medico nadie tuvo dolor de tripa.

Todavía hoy, cuando los niños piden otro helado, los padres suspiran: -Seguro que tú querrías tener un castillo entero, ¡como el de Bolonia!

SuperPoderesBibliotecarios

Ojalá yo pudiese tener estos súper poderes para aplicarlos en mi biblio...

[Vía Librosfera]

GALETES DE LLIMONA. Cap de setmana de COCINITAS (2)

Aquesta recepta és súper fàcil de fer i dóna uns resultats espectaculars. És del blog La cuina de casa.

Ingredients:

250g de farina, 150g de mantega pomada, 100g de sucre, 2 rovells d’ou, un pessic de sal, aroma de vainilla en pols, 4 cullerades abundants de lemon curd, una culleradeta de llevat Royal.

Preparació:

Barrejar la farina, la sal, el llevat, l’aroma de vainilla i el sucre. Afegir la mantega i barrejar bé. Afegir els rovells i el lemond curd. Formar una bola, embolicar-la en paper film i deixar-la reposar a la nevera mitja hora.Estirar la massa, tallar les galetes coure-les al forn a 180º uns 10-12 minuts.

Que vagi de gust!

ARRÒS AMB LLET. Cap de setmana de COCINITAS (1)

Aquest cap de setmana ha estat de cocinitas 100%. El fet de no poder menjar m'ha donat moltes ganes de cuinar sense parar. Al final he anat repartint els resultats perquè com a mínim algú en pugui gaudir. La primera recepta que vaig fer, un arròs amb llet.

INGREDIENTS

200gr arròs, 750ml llet, 1 branca de canyella, 1 pell llimona, 1 got aigua, 4 cullerades sucre.

PREPARACIÓ

Posem en remull l'arròs amb l'aigua i ho deixem 10 minuts. Un cop passat aquest temps hi afegim la llet, la canyella, la pell de llimona i el sucre. Ho posem a foc lent i a partir de que comenci a bullir ho deixem 20 minuts i ho anem movent de tant en tant. Sobretot que estigui a foc lent.

Que vagi de gust!

Mi última cena

Como si fuese un reo condenado a morir, escogí mi última cena con mimo y la disfruté como nunca pensando que sería lo último que comiese en 10 días.

Como aperitivo, unas buenas almejas con taquitos de jamón.

Y como plato principal, unos gnocchi de patata con un chorrito de aceite, orégano y parmesano.

Una cena brutal, como brutal es este video que os dejo sobre el parmesano, que me vuelve loca (vía Baixa Gastronomia)

Quina gana!

Paradoxalment no paro de mirar blogs de cuina per poder cuinar moltes receptes que jo pugui menjar d'aquí a 8 dies. Alguns són dels que miro tots els dies i d'altres són nous... I n'he trobat uns quants de molt bons, com diria en Sergi Mas "Blog amb P de pernil":

- Baixa Gastronomia
- Hecho en mi cocina (el más original blog colectivo de cocina que he visitado)
- Cocinalia
- Apuntes de cocina (me gusta especialmente porque lo escribe una chef venezolana profesional y aporta mucha información que a los amateurs se nos escapa)
- 3 o 4 al día
- I+D en mi cocina
- A taula
- La cuina de casa (aquest blog em té completament enganxada per les receptes tan fàcils i tan gustoses que facilita. Moltes de les que he penjat al PiesRaros les he tret d'aquest web)
- bcn mon amour
- Cuina amb compte
- Galetetes (mi hermana participa en este blog colectivo de recetas, y claro...)

Limpia Cañerías

El antónimo del hedonismo gastronómico es el hambre.

Pasar hambre.
Y eso es lo que voy a pasar yo durante la próxima semana.

En realidad no pasaré hambre físicamente. Mis necesidades físicas de vitaminas, minerales y demás nutrientes se verán totalmente cubiertas, pero mis necesidades gastronómicas no. No podré paladear ni verduras, ni fruta, ni mantequilla, ni leche, ni cereales, ni embutidos, ni yogures, ni galletas, ni chocolate. Nada de nada.

Dos veces al año cuando las dos estaciones puente entran en tránsito me limpio las cañerías. Erróneamente esta cura se ha asociado a los regímenes para perder peso y mucha gente se flagela para bajar un par de tallas sin ser conscientes que ése no es el objetivo de la bebida.
El objetivo es eliminar todas las toxinas, ácidos grasos trans, colesterol y demás venenos que ingerimos durante el año y así limpiar nuestro sistema.

Así escrito es muy bonito, pero en realidad son 8-10 días muy duros, aunque al final la recompensa siempre llega: el pelo mucho más vivo y limpio, la piel vacía de poros contaminados, puntos negros y demás quistes asquerosos y mucha grasa acumulada que desaparece. A mí sobretodo me va genial con mis problemas de circulación, básicamente en las piernas.
Pero no sirve para adelgazar porque si lo utilizas así se sufrirá el efecto rebote.
Es decir, comer, comer, comer = engordar, engordar, engordar.

Cuando se acaba la cura, hay que rebajar un poquito los alimentos más grasientos y calóricamente vacíos de nutrientes y tirarse de cabeza a la piscina de las frutas y verduras y de las proteínas a la plancha. Así se mantienen las cañerías limpias mucho más tiempo y mantienes el peso mucho mejor.
Lo complicado es no tirarse de cabeza a las panaderías e inflarse a croissants...

Nota para intrépidos: muerte al que me ofrezca cualquier tipo de manjar...

Mi peluca rosa

Nous usuaris

"Era la primera vegada que entrava en una biblioteca, però la mestra els n'havia parlat sovint com un bon d'un bon lloc. Va entrar-hi com si fos a casa seva, i va anar directe cap als llibres. [...] La dona de la biblioteca el va rebre amb molta simpatia. Va apuntar el nom i l'adreça en un carnet i el va informar que cada vegada es podia endur tres llibres en préstec, per un període de dues setmanes. "Això és una mina", va pensar el Salah. [...] La bibliotecària li va explicar com trobar un llibre. Li va ensenyar els fitxers temàtics i d'autor, classificats per ordre alfabètic".

MORGENSTERN, Susie. Les dues meitats de l'amistat. Barcelona: Cruïlla, 2006.

Galettes y crêpes. Bretanya i Normandia (2)

La principal diferencia entre “ galettes ” y “crêpes” reside en la composición de la masa. La “galette” se prepara con harina de trigo sarraceno (trigo negro); es una preparación salada. La más tradicional es la galette complete que jamón, queso y un huevo.
En cuanto a la “ crêpe ”, la masa se prepara con harina de trigo y es dulce. La de mantequilla y azúcar es la más clásica, la crêpe suzette.
De un rincón a otro de Bretaña, se encuentran variedad de gustos y texturas, desde la “ crêpe ” de Baja Bretaña a la “ galette-salchicha ” de la región de Rennes.

Restaurantes en Barcelona donde probar las auténticas galettes y crêpes bretonas:

- Creperia Salvi, c/Villarroel 104, www.creperia-salvi.com
- Creperia Bretona Ty Bihan, Ptge Lluis Pellicer 13,
- Creperie Bretonne Annaik, c/ Ramon Trias Fargas 2, www.creperiebretonne.com
- Crêperie Bretonne, c/Balmes 274
- Crêperie Les 3 pommes, c/ Aragó 150

Jo he anat a la crêperie bretonne Annaik, però a la de Girona i és brutal. Suposo que la de Barcelona estarà igual de bé. Abans n’hi havia una de molt i molt autèntica, portada per bretons al carrer Torrijos, però han tancat...

Galette del salmó fumat i crema de llet

Galette complete (amb pernil dolç, formatge i ou)

En primer terme, crêpe de tatin de poma, amb gelat de vainilla i crema chantilly;
i en segon terme, crêpe de xocolata.

Crêpe de xocolata i ametlles


(Fotos de totes les crêpes i galettes que hem menjat durant el viatge de Setmana Santa)

Marees. Bretanya i Normandia (1)

Les marees són els moviments d'aigua produits per la força de la gravetat que ocasionen la Lluna i el Sol sobre el nostre planeta, que provoquen una forta atracció de l'oceà cap a ells.

Platja de la costa de Granit Rosa

Quan el mar s'infla se'n diu marea alta i omple les platges d'aigua. D'aquesta aigua que torna se'n diu fluxe. Quan la lluna s'allunya es produeix la marea baixa o baixa mar. Les platges queden al descobert i les barques escorades a la sorra.

Vaixells escorats a la platja de Barfleur

Far de Quimberon, amb la marea baixa les algues queden a la vista.

Una de las marees més altes que existeixen són les que afecten a la costa de Bretanya, a França i sobretot les del Mont Saint-Michel. Allà la diferència entre la marea alta i la baixa és d'uns 15 metres.

Mont Saint-Michel

(Les fotos són del viatge per Bretanya i Normandia que he fet aquesta Setmana Santa)

Más allá del arco iris

"Los libros de Oz están muy adelantados a su tiempo, científica y políticamente hablando. Están llenos de inventos tecnológicos que no aparecerían en el mercado hasta muy entrado el siglo, entre ellos un robot, un corazón y extremidades artificiales, un sistema de monitores de televisión, aparatos antigravitatorios y un servicio de noticias informatizado. Como varios críticos han señalado, Oz es también una utopía socialista y una sociedad profundamente matriarcal, e incluso transexual."

[...]

"En el Oz de Frank Baum, las mujeres gobiernan las sociedades buenas y algunas de las malas. Al comienzo de la serie, la Ciudad Esmeralda está gobernada por un hombre, el mago de Oz, pero enseguida queda claro que es un farsante incompetente sin ningún poder mágico."

[...]

"En el primer volumen de la serie de El mago de Oz, la Bruja Malvada del Oeste -según Osmond Beckwith- "tortura a Dorothy con labores del hogar". [...] Esta actitud era inusitada para la época [...]. Lo corriente en los personajes femeninos de ficción infantil de los siglos XIX y principios XX era que aprendiesen las labores del hogar y que las disfrutasen."

[...]

"Este mensaje subversivo puede ser una de las razones por las que los libros de Oz tardansen tanto en ser aceptados como clásicos. Durante más de medio siglo después de que L. Frank Baum descubriese la Tierra de Oz en 1900, ésta poseía una curiosa reputación. Miles de niños norteamericanos viajaban contentos hacia ella, pero las autoridades en lecturas juveniles, cual suspicaces y conservadores agentes de viajes, se negaban a recomendarla, e incluso a emitir billetes. Los bibliotecarios no compraban los libros de Oz, los profesores no te permitían escribir redacciones sobre ellos, y las mejores bibliografías de literatura infantil no los incluían en sus listas. En los años 1930 y 1940 fueron retirados de muchas escuelas y bibliotecas."


LURIE, Alison. Niños y niñas eternamente: Los clásicos infantiles desde Cenicienta hasta Harry Potter. Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2004.


Olivia Newton Jones - Somewhere over the rainbow.mp3
Django Reinhardt - Over the rainbow.mp3
Judy Garland - Somewhere over the rainbow.mp3
The Saints - Over the rainbow.mp3
The Delilahs - Over the rainbow.mp3
Rachel Matthews - Somewhere over the rainbow.mp3

¡FELIZ CUMPLEAÑOS JOEL!

Si veis a este hombre por la calle, FELICITADLE, hoy es su cumpleaños.

¡FELICIDADES JOEL! Que pases un feliz día.