miércoles, 30 de mayo de 2007

Kenitra

La literatura juvenil és un dels àmbits literaris més puixants dels darrers anys, en concret la narrativa per a joves, ja que les col·leccions de teatre i de poesia existents al mercat editorial es poden comptar amb els dits d’una mà. I ha absorbit una tendència de la narrativa per a adults: la publicació d’obres que no estan a l’alçada del que anomenem llibre.

Aquesta tendència és fàcil de relacionar amb el fet que el nivell lector hagi baixat tant. És clar que el públic juvenil no és un públic fàcil. L’adolescent és una persona amb necessitat d’actuar, de prendre part de la seva vida; que es pregunta sobre la seva existència i sobre el sistema de valors, i la literatura pot ser una molt bona eina que l’acompanyi en aquesta etapa de canvis i angoixes.

Com a crític m’arriben moltes novel·les juvenils i la majoria no em cauen de les mans, però em deixen un regust agredolç en saber que allò que acabo de llegir no està ben reeixit, crec que la majoria dels cops per considerar el lector jove un lector poc madur.
Existeixen moltes novel·les amb protagonistes adolescents maniqueus, plans, que no te’ls creus, i si no me’ls crec jo que sóc adulta segur que no se’ls creuran els joves que són molt més espavilats. Però no s’hi val a ser tan pessimista perquè de tant en tant t’arriba un llibre que si l’haguessis llegit quan eres jove segur que t’hagués marcat com a lector.

Fa poques setmanes vaig acabar de llegir Kenitra de Maria Mercè Roca i estic segura que la seva lectura marcarà un abans i un després en molts lectors adolescents.

Kenitra és el mirall on podem veure com el protagonista, l'Adrià paeix el fet que el seu pare l'abandonés quan va deixar la seva mare per una altra dona. La història comença quan l'àvia de l'Adrià mor -en un primer capítol que és colpidor i que et remou les entranyes- i ell es fa il·lusions pensant que el seu pare anirà a l'enterrament. Aquest fet desencadenarà tota una sèrie de canvis en el seu caràcter (ansietat, nervis, il·lusió i finalment desil·lusió) que el portarà a la pregunta "Per què el meu pare em va abandonar? I per què no ha volgut establir cap tipus de contacte amb mi?"

Preguntes força complicades per a un adolescent que evolucionarà tot trobant-se a si mateix i asumint el grau de complexitat que comporta relacionar-se amb altres persones. Una història difícil i arriscada que l'autora explica amb mestratge contenint les emocions i sense deixar que es converteixi en un vulgar llibre d'autoajuda.

ROCA, Maria Mercè. Kenitra. Barcelona: Barcanova, 2007. 176 pàgines. 978-84-489-1969-6.

1 comentario:

bravecoast dijo...

parece crudo como la vida misma, pero tal vez por eso resulta interesante, porque la vida misma es cruda