Happy Holidays!

Per què serà que ens passem tot l'any desitjant que arribi l'estiu i gaudir de les vacances, però quan sorgeix alguna cosa que no et permet marxar i que t'obliga a quedar-te a la ciutat, mig deserta, amb una calor i xafogor asfixiants, llavors, ah no, tot són excuses, que si aprofitaré els dies per visitar tots aquells plaers i tresors amagats que encara no conec, que si amb tot el temps que tindré lliure podré pensar estirada a la vesprada a la sorra de la platja, que si les nits d'estiu a la fresca d'una terrasseta és el millor de l'estiu... que si viatjar és una pesadesa, els avions, els embusos de trànsit, els guiris, les caminades interminables per l'estranger, que s'acaben els dies i no hem vist aquell monument, aquell carrer, aquell "mercadillo" i quan hi arribes penses quina merda de monument, quina merda de carrer i quina merda de mercadillo.

MENTIDA!

Tot pura enveja. Ja voldríem ser a territori forani gaudint de les incomoditats del turisme. Ho dic per experiència que aquest estiu em quedo a la meva "estimada" Barcelona mentre la meva germana petita torna als Estats Units i la meva germana gran es passarà tot el mes d'agost a Veneçuela. Quina enveja! Aquesta deu ser la llavor del divertidíssim article de Pablo Motos a l'últim número de El País Semanal.

A la Fromagerie Durand, a Camembert, França