lunes, 18 de junio de 2007

Los Soprano

Vivim una època excepcionalment bona per a les sèries de televisió. Cada temporada en sorgeixen de noves, generalment procedeixen d'Estats Units i és que al país del cinema aquestes petites produccions cinematogràfiques s'estan desenvolupant a una velocitat ingent que obliga a les grans cadenes de televisió a invertir i invertir milions de dòlars en només un capítol. Però tenen sort perquè la majoria tenen grans índexs d'audiència.

I l'audiència també tenim prou sort perquè moltes d'aquestes sèries importades són d'un alt nivell qualitatiu amb arguments i guions atrevits i estimulants. Personalment he entrat en una època de sèries més que de cinema i estic enganxada a molts títols que desgraciadament només hi puc accedir via televisió autonòmica, via compra dels dvd oficials o via videoclub (generalment és aquesta l'escollida).

Una de les sèries que em té atrapada és Los Soprano, una producció coral que reflexa la vida d'un cap de la màfia italiana de Nova Jersei que estressat per la seva vida professional i familiar comença a patir atacs de pànic i ansietat. Per solucionar-ho es posa en tractament amb una psiquiatra que patirà les conseqüències de tractar un pacient com el seu. Com que la majoria suposo que coneixereu la sèrie no us diré res més per no resultar reiterativa.

Uns dels problemes que tenen les sèries d'èxit, a banda dels sous milionaris per capítol que exigeixen els seus protagonistes, és la dificultat de saber dir prou. Les dificultats per mantenir amb vida a la família Soprano a fer decidir als seus creadors a posar-hi un punt i final. L'últim capítol es va veure fa un parell de setmanes a Estats Units i no va agradar gaire. Bé, és molt complicat deixar a gust a tants fans...


Potser una de les millors contribucions indirectes de les sèries són les paròdies i/o homenatges que es treballen els seus fans (alguns de ben famosos, com en Groening). Un bon exemple és aquest resum que en 7 minuts t'informa de tot el que cal saber i de tot el que ha passat en les 6 temporades de la sèrie.

Buon appetito!

5 comentarios:

ChetoCheta dijo...

Pues si es una gran serie, la verdad es que yo antes la veía siempre pero cuando dejé de tener canal satélite pues ya no la vi más, aunque lo que si he leído es que lo del final fundido no ha gustado mucho...tiempo al tiempo, se avecina largometraje!

ChetoCheta dijo...

a ver si funciona, es que he añadido foto al perfil!

Anónimo dijo...

que parezca un accidente...

bravecoast dijo...

se ha montado una buena, a la HBO le han llovido protestas a mansalva con el finalito

Anónimo dijo...

El que sigui d'un canal de pagament (HBO) li permet arriscar, li permet no haver de fer "una altre tópica serie made in USA" per l'audiència...
És una gran serie. La majoria de les que ens arriben d'aquest canal:
ROMA, A 2 METROS BAJO TIERRA, LARRY DAVID, ho son...

^^ Bon gust el teu