domingo, 3 de junio de 2007

Hannibal, el bibliotecari

Ahir vaig veure Hannibal i em va semblar curiós com l'assassí més culte i educat que jo hagi vist mai al cinema deixava de ser Hannibal el Caníbal i passava a ser Hannibal el Bibliotecari.

Després d'escapar-se al final de El silencio de los corderos, i presumiblement menjar-se al Dr. Chilton, el Dr. Lecter s'escapa fins a Florència on el retrobem uns 10 anys després en la nova pel·lícula i en la nova novel·la.

Podem veure que l'ambient italià l'ha relaxat prou, tot i que a la novel·la deixen entreveure que ell podria ser l'assassí que la policia italiana anomena "Il Mostro"; a la pel·lícula el veiem passejant-se per la meravellosa Firenze prenent cafès i copes de vi, a les terrasses dels bars, portant una vida allunyada de la seva realitat americana, on és un dels 10 assassins més buscats de l'FBI.

El nostre bibliotecari encara no ho és com a titular, ja que és l'interí de la Biblioteca Capponi de Florència després de l'estranya desaparició del senyor Bonaventura (l'anterior bibliotecari que suposem ha estat el primer plat del seu successor). El consell de la Fundació de la Biblioteca discuteix sobre si el Dr. Lecter, que ara s'amaga sota el nom de Dr. Fell, està o no prou qualificat per distingit una nota manuscrita de Dante, i li demanaran que realitzi una exposició oral sobre els seus coneixements d'italià i literatura i cultura italiana.

La biblioteca en sí només es pot veure un cop durant la pel·lícula quan l'inspector Rinaldo Pazzi hi va per preguntar al Dr. Fell si ha trobat alguna nota de comiat de l'anterior bibliotecari i per endur-se les pertinences d'aquest. Més que una biblioteca sembla un museu, amb cortinatges de terciopel, un mobiliari molt antic. Sembla un palau tot ple de canelobres, bustos i estàtues i de tant en tant es poden entreveure prestatgeries amb llibres i papers antics.

Com a bibliotecari-conservador, el Dr. Lecter no és gaire responsable, ja que en dos moments ofereix regalar manuscrits i dibuixos amb més de 500 anys d'antiguitat. Finalment regala a la dona de l'inspector Pazzi el primer sonet manuscrit de La vita nuova de Dante. Ens hem de llegir el codi deontològic dels bibliotecaris i documentalistes Dr. Lecter...
Val a dir que la banda sonora de la pel·lícula és espectacular. Us adjunto un vídeo amb imatges de la peli i el Vide Cor Meum és una ària escrita per Patrick Cassidy inspirada en La Vita Nuova de Dante que sona durant una escena a l'òpera. També és brutal, tot i que curt, la pista tercera The Capponi Library, però malauradament no l'he pogut trobar a Internet.
Bon profit!

3 comentarios:

Miguel dijo...

Me encontré varias veces con el Sr. Lecter en Florencia, y debo decir que estaba disfrutando mucho su estancia allí
:)
Lástima que no puedas venir a Firenze con noi!

Anónimo dijo...

¡Qué rabia me da no poder ir con vosotros!

bravecoast dijo...

en una película es normal que se lo salten todo por el forro, y que ademas salgan los esterotipos de siempre.
su mejor trabajo "bibliotecario", cuando cuelga al inspector de la torre con sus propios intestinos. toma ya gestión documental la de este hombre.
esta película no la vimos en el maraton Lecter + Comida China, Iris?