L'arbre de "Noël"
"El vell i decoratiu arbre de Nadal, acompanyat, alguna vegada, com veurem, d'un personatge d'origen mític, arribat a nosaltres, més o menys desfigurat, és el símbol per excel·lència del Nadal nòrdic i el portador d'ofrenes diverses per a xics i grans, tal com fan els "Reis" la vetlla de l'Epifania a la nostra península.
Per tant aquest símbol representatiu de les divinitats procreatives del bosc, en altre temps venerat, possiblement, com a autèntica divinitat fecundant, és l'element nadalenc més preuat dels països que l'han creat i perpetuat; ja que aquest arbre i la cerimònia que l'acompanya omplen de joia i d'alegria la llar del gran país del Nord d'Europa en el capvespre de la nit de Nadal. Efectivament, segons ens diu la fina i delicada escriptora sueca Selma Lagerlöf parlant d'un Nadal escandinau, <<...per allà a les cinc, vetlla de Nadal, es varen reunir (els familiars d'una casa) vora l'arbre per cantar...>>.
[...]Element o símbol natural o preparat artificialment o bé compost amb petites o grans branques d'avet, en forma de test, que es va posant de moda al nostre país, on compta amb una tradició molt més novella que a la nostra veïna nació francesa. Arbre màgic imposat un xic per les nombroses colònies estrangeres establertes a la nostra ciutat, i un molt pels films del cinema actual, tant europeu com americà, que es va introduint a les llars barcelonines i ciutadanes en general del nostre país; on, algunes famílies, tot i fent pessebre, el plantifiquen en el millor lloc de la casa o bé, els més xicarrons en forma de test, sobre la taula de menjar, només perquè s'ha posat de moda. És clar...fa tan bonic!"
Jo també he posat un arbre de Nadal perquè m'agrada perquè fa molt bona olor i fa que el saló de l'apartament estigui encara més alegre. Vaig anar-lo a comprar el diumenge a Espinelves i eren molt barats i preciosos. No em pensava que la Fira de l'Avet d'Espinelves estigués tan bé. De segur que hi tornaré any rere any. L'he decorat en vermell i daurat i amb elements naturals com pinyes i aglans perquè trobo que fa més tradicional. També hi posaré algunes llumetes, però ho estic fent a poc a poc.
1 comentario:
ahora lo vamos a poner con mi sobrinita, la Cristina. Bueno yo soy mucho mas de pessebre! es que vamos no hay comparacion! buscar la molsa en el campo, con el bocata de tortilla... luego colocar el decorado, el rio las casas las luces, luego las figuras cada una con personalidad propia (y destacando sobre todas el mitico caganer!) y por ultimo el dejar el comedor a oscuras y ver como queda todo! entrañable, algo que no olvidare jamas de mi infancia
Publicar un comentario