Dinar de Nadal (II)

I finalment, el tradicional dinar de Nadal a Barcelona que, segons Damians, i que també ho havia sentit explicar a la meva mare política, consistia en la clàssica sopa de macarrons escorreguts, amb unes cullerades de formatge ratllat a sobre, escaldums (o sia el recapte de fer el brou de la sopa, guisat amb prunes, etc.), el gall farcit amb prunes, panses, pinyons, salsitxes, cansalada, etc., i per postres torrons i neules sucades amb vi ranci. I en les festes de Nadal de l’antigor, “les neules i el piment, eren de rúbrica en totes les taules”. [...] “L’ús de les neules és antiquíssim. En l’Edat Mitjana són diversos els noms i sinònims amb què, així en llengua llatina com en romanç [...], hom designava aquesta llaminadura; però el més comú era el de nébula, i, segons l’erudit Ducange, àdhuc el de neula, tal com l’anomenem en català. En el dinar de Nadal celebrat l’any 1267 en el palau del rei En Jaume I, foren servides neules per llevant de taula, el centenar de les quals, en el mateix segle XIII, valia deu diners.

VIOLANT I SIMORRA, Ramon. El llibre de Nadal: costums, creences, significats i orígens. Barcelona: Altafulla, 1983. p. 90.