El tió de Nadal

Durant uns quatre o cinc dies tenen el tió a l’entrada de casa on la mainada li dóna gra i li fa moixaines constantment. La vigília de Nadal a la nit, el pare i els fillets el porten a la cuina, acompanyant-lo amb ciris encesos, on el deixen tapat amb una manta, perquè sui i amb foc encès tota la nit perquè s’escalfi; a més li deixen una tasseta amb sucre i una altra amb aigua al costat. L’endemà, després de dinar, la mainada a bastonades li fa rajar les llaminadures acompanyant-se d’aquesta cantarella:

Tió de Nadal, “raja” tió
“dóna” coses bones
i dolentes no.
No donis arengades
que són salades;
dóna torrons
i “raja” vi blanc.
Tió de Nadal, raja tió.

Truquen els infants alhora però recull les coses primerament el noi més gran i després els demés per torn d’edats. Quan s’ha cansat de donar llaminadures en surt cendra o bé una arengada.

VIOLANT I SIMORRA, Ramon. El llibre de Nadal: costums, creences, significats i orígens. Barcelona: Altafulla, 1983.