jueves, 12 de julio de 2007

Macarrons de l'Esther

Dilluns vaig tenir el privilegi que l'Esther em cuinés uns macarrons dels seus. En va fer un tàper gegant, com no n'havia vist mai cap altre, i els que van sobrar es van quedar a la meva nevera. Com que jo no sé la recepta exacta que ella mateixa l'escrigui en comentari, si la vol compartir és clar, perquè són tan bons... jo no sé si ho faria...



I per compensar: la banda sonora de Dirty Dancing (un altre clàssic a la nostra vida, veritat germaneta gran?) a només un clic...

4 comentarios:

Anónimo dijo...

bueno, bueno, tampoc s'ha dexagerar, no n'hi havia tanta quantitat. De fet vaig quedar-me amb gana, i el Joel també, però no voliem fer un lleig, i no vam dir res. Proposo que ho torni a repetir i d'aquesta manera veurem si eren molts macarrons o no. Acceptarà el repte???

bravecoast dijo...

los macarrones estaban a la par que la banda sonora... eran igual de "dirty" !!!
que noooo que estaba muy muy bueno y joder, me comi dos platos.
ya dire a mi madre que os cocine algo :D mwhahah

Anónimo dijo...

Uooooooo, gràcies pels piropos, menys tu Uri, que ets el pitjor i vas dient que no en vas tenir prou, però si et vas jalar 2 plats per dinar i després un altre per sopar!!! La pròxima vegada, et porto pinso de gos, que fijo te gusta.
Bueno, la recepta dels macarrons pels que esteu interessats és:

1 pot de salsa de tomàquet Solís
1 ceba gran
2 pits de pollatre tallats a daus petits
1 paquet de macarrons

En una paella gran es posa el pollastre i es rosseja (a mi m'agrada ben fet), després es tira la ceba tallada a la juliana i es baixa el foc perquè es cogui a poc a poc i quedi tot més melós. Es tiren els macarrons (ja bullits, és clar), la salsa de tomàquet i sal. Es deixi coure a foc mitjà i anar remenant, a qui li agradin més torradets (com a mi) doncs, es puja el foc i es deixen una mica més.

Joel como traigas algo de tu madre, te enteras, el que tiene que cocinar eres tu!

Anónimo dijo...

Doy fe de que esos macarrones son demasiado buenos. Yo me como siempre la olla entera, con la misma cantidad de macarrones que aparece en la foto. Cuando me porto bien, ella me deja comérmelos. Tengo que portarme bien. Y me los como. Yo solo. TODOS LOS MACARRONES.Y sí, están casi tan buenos como la cocinera misma. Un día día de estos, me la como a ella.