miércoles, 18 de julio de 2007

ER, Urgencias

Emesa a Estats Units des de 1994 a la NBC, E.R. (Emergency Room) Urgencias, va arribar a casa nostra el 1996, i des de llavors ha estat complicat seguir la seva trajectòria. Profundament maltractada a TVE amb canvis de dia, d'horari, eliminada de la graella sense avisar i emissions a les dues de la matinada... Tot i així una audiència del 10% s'hi ha mantingut fidel.

Aprofitant aquesta moda d'editar totes les sèries de televisió en DVD, em vaig comprar fa unes setmanes la primera temporada i ha estat un goig poder veure els capítols a l'hora de sopar.
La sèrie neix d'una idea original de l'escriptor Michael Crichton, que va estudiar medecina, però que segons ells ho va deixar pel bé dels seus pacients. Els personatges són metges, infermeres, auxiliars, celadors, estudiants i tot tipus de personal que treballi a qualsevol sala d'urgències. Les seves vides són independents però tot es creua a l'hospital, que és el nexe comú.

I és que la sèrie és bona perquè sí, com dirien a Vic. Guions trepidants, corredisses amunt i avall dels passadissos, tecnicismes mèdics a dojo. Vaja, un retrat del que ens podríem imaginar com a sala d'urgències, i no les calcomanies tipus Hospital Central on només parlen, es passegen per unes sales d'hospital de cartró pedra i on la falta d'idees i de mestratge literari es compensa amb explosions i efectes poc especials.

Un altre factor que va contribuir a l'èxit de la sèrie entre l'audiència va ser el carisma de George Clooney com a pediatra. Ni tan sols la seva marxa va afluixar la tirada d'aquest producte televisiu, ja que l'actor Goran Visnjic va ser el seu substitut natural. Entre la crítica també va causar furor. Amb més de 100 nominacions i més de 20 premis Emmy és una de les sèries més guardonades.
Entre els meus episodis favorits: tota la primera temporada, en especial Luna llena, sábado de locos per l'angoixa constant o els episodis on el Dr.Carter i la seva estudiant Lucy Knight són atacats per un pacient (capítols 14 i 15 de la sisena temporada). Destacable també la magnífica composició de James Newton Howard.

I és que Urgencias és una sèrie que enganxa i que es demostra amb el seguiment fidel que se li dedica entre l'audiència. Segur que ens reconeixereu per les ulleres que fem quan comencen les emissions a TVE (o a La2, és tot un repte trobar-la) i perquè de seguida que veiem un atac de cor saltarem i a crits demanarem "inyecten una ampolla de epinefrina".

2 comentarios:

Cheto Cheta dijo...

que mítica serie..mi preferido era el Carter y como no Dog o Doc??
Bueno el caso es que yo tengo el cd de la banda sonora original, me lo compré hace años cuando aún compraba cd's!

bravecoast dijo...

fadeta ahora mismo estoy en tu ordenador haciendo pasar la hora y la esther esta llamando al movil a su xicotet y tu estas missing y mwahaha ahora tengo el poder la esther quiso hacer golpe de estado pero no le he dejado y estoy aqui y ahora soy el bibl. del bet.pat. al menos por estos momentos, la semana que viene ya no que tienes que vender libros mwhaha viva la playa
la esther no para de tumbarse esta muy sabrosa