Perfeccionista en la cocina
Són molts els cuiners aficionats que s’han quedat astorats a una llibreria contemplant un meravellós llibre de cuina, amb fotografies espectaculars de plats multicolors impreses en paper setinat.
Són molts els cuiners aficionats que han arribat a casa amb el llibre en qüestió, han corregut al súper a comprar els ingredients requerits i s’han trobat que no saben què és una nyàmera.
Són molts els cuiners aficionats que un cop aconseguits tots els ingredients, han cuinat el plat espectacular per deixar al·lucinats als convidats de torn, i s’han trobat que el resultat no tenia res a veure amb el de la fotografia de paper setinat.
I són molts els cuiners aficionats que s’han trobat amb ganes d’enviar a pastar fang el preciós llibre de cuina i a maleir el seu autor, un xef importantíssim que diu més mentides que el diari, i tot per no descobrir els seus secrets culinaris.
En Julian Barnes és un d’aquests cuiners aficionats i el llibre El perfeccionista en la cocina recull tot aquest conjunt de frustracions que assolen als cuiners amateurs, però amb moltes ganes de passar-s’ho bé entre cassoles.
Són molts els cuiners aficionats que han arribat a casa amb el llibre en qüestió, han corregut al súper a comprar els ingredients requerits i s’han trobat que no saben què és una nyàmera.
Són molts els cuiners aficionats que un cop aconseguits tots els ingredients, han cuinat el plat espectacular per deixar al·lucinats als convidats de torn, i s’han trobat que el resultat no tenia res a veure amb el de la fotografia de paper setinat.
I són molts els cuiners aficionats que s’han trobat amb ganes d’enviar a pastar fang el preciós llibre de cuina i a maleir el seu autor, un xef importantíssim que diu més mentides que el diari, i tot per no descobrir els seus secrets culinaris.
En Julian Barnes és un d’aquests cuiners aficionats i el llibre El perfeccionista en la cocina recull tot aquest conjunt de frustracions que assolen als cuiners amateurs, però amb moltes ganes de passar-s’ho bé entre cassoles.
Els diferents capítols (amanits amb les precioses il·lustracions de Joe Berger) tracten dels temes més punyents: ingredients insòlits (la ja citada nyàmera, la xirivia, el colinap o el cerfull), indicacions poc precises (una ceba mitjana, el foc mig, cogui durant uns minuts, un polsim de sal...), consells per a futurs cuiners amateurs (com s’ha d’aguantar la pressió quan ets l’amfitrió d’un banquet) i anècdotes hilarants ("Comí canguro en una comida literaria con Kazuo Ishiguro, que lo pidió con estas palabras: “Siempre me gusta comer el emblema nacional”. “¿Qué come en Inglaterra?”, me gruñó un poeta que estaba cerca: “¿León?").
L’única pega que li trobo al llibre és que, lògicament, totes les anècdotes, ingredients, llibres de cuina, cuiners i restaurants citats són anglesos. Però bé, sempre es bo tastar coses noves...
BARNES, Julian. El perfeccionista en la cocina. Madrid: Anagrama, 2006. ISBN 84-339-7101-8. 136 pàgines. www.anagrama-ed.es
2 comentarios:
Este libro tiene muy buena pinta si te lo compras ya me lo prestarás! Que te ha parecido el blog de cocina?? El otro dia hice arroz con pollo en cazuela de barro y quedó espectacular!! Ya te enseñaré fotos!
tienes que hacer un articulo del libro que me dejaste, del cocinero americano jajaj recuerdo que cuando tenia su restaurante cutre, sus cocineros vertian coñar en el marmol y lo quemaban a lo Apocalipsys Now.
todavia me falta conocer a un cocinero que este cuerdo... y he conocido a bastantes
Publicar un comentario