CinesParís

CinesParís

Portal de l'Àngel, 11-13
Capacitat: 917 localitats
Obertura: 21 de juny de 1928
Tancament (per incendi del local): 11 de gener de 1988
Reobertura (amb dues sales): 22 de febrer de 1989
Nova capacitat: 484 i 225 localitats

"En Barcelona se notaba la falta de un salón cinematográfico propio para el verano, fresco y cómodo. Estas condiciones las reunirá el nuevo local, cuyas puertas se abrirán el próximo jueves,
día 21 del corriente, con un escogido programa de películas y dos conjuntos de orquesta: Granados y Fusellas." (nota publicada en l'edició del diari Las Noticias del 17 de juny de 1928).

L'acolliment que desvetllà el nou local entre els barcelonins va ser excel·lent; se suposa que per motiu de les pel·lícules que començà projectant -La reina de Nueva York, El estudiante novato, El hombre de las figuras de cera [...]- i també perquè potser sí que era cert que, com assegurava la publicitat, aquest era "el salón más fresco de Barcelona".
[...] En tot cas, el cert és que el París visqué el seu segon "gran esdeveniment" -el primer havia estat el de l'obertura- amb la presentació del Cinèfon. (L'anomenat Cinèfon -que ja s'havia assajat al gener d'aquell mateix any, sense èxit, a l'Olympia- es dóna a conèixer al "saló" de l'avinguda del Portal de l'Àngel el dissabte 1 de setembre. La seva acceptació tornà a ser només discreta.)
[...] Programant primerament amb el Rialto i, després, amb el Fantasio -llevat d'algunes (poques) excepcions-, el París ha anat subsistint fins avui amb una manifesta discreció, però, també, amb la fermesa que li ha donat el fet de confiar en les possibilitats reals de la seva oferta. Que això és evident ho demostra el fet, prou significatiu, d'haver superat, fins i tot, un incendi,
i d'haver construït en el seu lloc, no una sinó dues noves i esplèndides sales.
Aquestes dues noves sales, amb una capacitat per a 484 espectadors -la situada a la platea del que era l'antic local- i 225 -l'emplaçada a un nivell superior- foren inaugurades el 22 de febrer del 1989, amb la projecció de Lo que cuenta es el final -pel·lícula de l Columnbia dirigida per David Seltzer- i Un negre amb un saxo -producció catalano-valenciana, realitzada per Francesc Bellmunt, que es donà a conèxier simultàniament amb el Diagonal. El flamant complex, batejat amb el Diagonal. El flamant complex, batejat amb el nom de CinesParís -d'aquesta manera, en una sola paraula-, va ser decorat (amb una funcionalitat elegant) per Antoni Bonamusa, com és habitual en els locals regentats per l'empresa Balañà.

Fragments extrets del llibre de Joan Munsó Cabús, Els cinemes de Barcelona, editat per Proa.

Sap greu que uns cinemes tan mítics com els París els tanquin per enderrocar l'edifici i construir-hi una nova megastore de Zara. Val a dir, cal una altra botiga Zara de grans dimensions al Portal de l'Àngel? Es pot dir que porta per porta hi ha la primera botiga i per sobre del carrer Comtal l'altra.

Es tanquen cinemes per falta d'espectadors, però aquest no és el cas del París que rebia una mitjana de 50.000-80.000 espectadors. Jo no era una habitual del París, com no ho sóc de cap cinema on projectin pel·lícules doblades, però em fa llàstima que es tanqui un centre cultural en aquestes situacions.

Recordo que de petita amb el cole, vaig anar a una projecció però no he aconseguit tornar a la meva memòria el títol de la peli. El que sempre recordaré són les boníssimes crispetes que hi feien. La seva olor quan passejaves pel Portal de l'Àngel t'atreien.

Espero poder assistir a l'última projecció del París, així com vaig anar a l'última projecció del mític Iluro de Mataró, el cinema més gran de Catalunya abans que el tanquessin. En aquell cas, el tancament es va produir perquè els propietaris es van veure obligats a vendre per les poques ajudes que l'administració proporciona i que és una de les raons que als cinemes mítics, de tota la vida, els hi costi tant competir amb els multicines que envaeixen el territori com el musclo zebra al delta de l'Ebre. En aquell cas foren els multicines del Centre Comercial MataróPark. És una llàstima. Ah, en lloc del cine Iluro encara no hi ha res. Roman tancat, però s'insinua que hi construiran un CorteInglés gegant o un gran megastore de llibres. Bé, sigui el que sigui, tant l'Iluro com el París mereixien més.

La foto no és del CineParís, no n'he trobat pas cap.