Harold and the Purple Crayon: nova mascota del blog

Per encetar el mes d'agost he decidit escollir en Harold com a guardià del PequeñaSaltamontes. Harold és el protagonista del llibre de Crockett Johnson Harold and the Purple Crayon que ens parla d'un nen petit que dibuixa un món a la seva mida amb un petit "plastidecor" lila. El que més m'agrada del llibre és que tot i que el nen pot dibuixar el que vulgui, i ell és qui manega aquest món inventat no sempre surt tot com ell voldria i s'ha d'adaptar a les noves situacions que li van sorgint.

El llibre comença quan en Harold decideix que vol anar a fer un volt sota la llum de la lluna i per això dibuixa una lluna i un petit camí recte i llarg (so as not to get lost) per no perdre's.

Com que veu que no arriba enlloc comença a caminar de manera perpendicular al camí fins a on ell creu que hi hauria d'haver un bosc (where he thought a forest ought to be) i hi dibuixa un arbre, un altre cop per no perdre's. Resulta que l'arbre és un pomer i en Harold pensant que les pomes es veurien molt temptadores totes vermelles a l'arbre, dibuixa un drac sota l'arbre per protegir-les.

Però el drac acaba espantant-lo molt i se'n retira tremolós sense adonar-se que la mà que aguanta el llapis lila també tremola i acaba dibuixant un oceà on hi cau. Per no ofegar-se dibuixa un vaixell per navegar, arriba fins a una platja i dibuixa un picnic amb pastissos per atipar-se, pero no s'arriba a acabar tota la teca i dibuixa un cèrvol i porcespí perquè s'ho acabin. Cansat, dibuixa una muntanya per pujar-hi i mirar si veu casa seva des d'adalt de tot, però com que només havia dibuixat un costat de la muntanya cau per l'altra banda, i mentre cau dibuixa un globus per poder volar.

Però tot i això, no veu casa seva i decideix aterrar i dibuixar una casa. Però cap de les finestres és la seva, per tant en dibuixa i dibuixa i dibuixa, i sense adonar-se ha creat una ciutat plena de finestres.

Perdut, busca un policia per preguntar-li on és casa seva i com que no en troba cap, en dibuixa un. Però el policia només indica la direcció que ell ha dibuixat.

Tot i això en Harold li agraeix l'atenció al policia. De cop i volta, però, se'n recorda que la seva finestra és sempre on és la lluna, al voltant de la lluna... It is always right around the moon. And then Harold made his bed. He got in it and he drew up the covers. The purple crayon dropped on the floor. And Harold dropped off to sleep.

Harold and the Purple Crayon té només quatre elements: la pàgina en blanc, Harold (dibuixat en blanc i negre, clarament separat dels dibuixos en lila), el llapis lila i les coses que en Harold va dibuixant i el text de la història. Harold i el text estan expressats en el mateix color i traç negre, cosa que suggereix que estan relacionats. És per tant el llapis i el nen l'únic punt central del conte, no hi han pares, ni animals, ni entorn social. Només en Harold i allò que dibuixa, que és alhora l'únic amb el que interacciona.

Per a mi, i suposo que a un pre-lector també, és curiós com sembla que en Harold no sàpiga o no tingui coneixement d'allò que crea. Per exemple, l'arbre que dibuixa "resulta ser un pomer" (turns out to be), en Harold s'espanta del seu drac, i dibuixa un oceà sense adonar-se'n que hi caurà. La seva imaginació és pròpia però alhora sembla un element extern més, ja que finalment rau fora del control d'en Harold.

Em sembla prou destacable també el viatge d'en Harold. Més ben dit, la direcció d'en Harold, que camina d'esquerra a dreta, en comptes de dirigir-se cap a l'horitzó (cosa que l'allunyaria del lector) camina en la direcció en que el text i la història es desenvolupa.

Segur que existeixen molts altres elements que els entesos en teoria i anàlisi de la literatura podrien afegir, però aquests són els que a mi em criden l'atenció. Harold and the Purple Crayon és un llibre que ha marcat a moltes generacions d'infants estadounidencs per la màgia que transmet. Crec que és un llibre prou asequible per a petits lectors i que el podeu comprar a llibreries d'idiomes i via Amazon. No us preocupeu l'anglès és molt fàcil i s'entén perfectament.

JOHNSON, Crockett. Harold and the Purple Crayon. [s.l.]: HarperCollins, 1955. ISBN 0-06-443022-7.