martes, 14 de noviembre de 2006

Sembla que a vegades les coses tenen sentit...


Sembla que a vegades les coses tenen sentit quan algú pren la iniciativa per dir-te "m'agrada com ho estàs fent"; "crec que vas pel camí correcte".
Com sabem si ens estem equivocant? Uns cops tenim les coses tan clares que senzillament les fem sense qüestionar-nos, com respirar. D'altres cops ens passen els dies preguntant-nos si farem bé fent això o allò, si ens en penedirem tota la vida. Al final has de fer el cor fort i assumir les conseqüències de l'acció realitzada. Però, com es pot apagar la veueta que et ratlla tota l'estona? Tenim un botó de Piròlisi com els fons Fagor?
És increïble la quantitat de cops que et pots trobar en una situació com aquesta: a la feina, a la vida personal, al súper (compraré carn o peix...), al videoclub (perdidos o anatomía de grey...), és un no parar.
Ara miro de no pensar-hi més. Durant molts mesos no vivia pensant en la persona que havia allunyat de mi. En lo molt que la trobava a faltar, que no trobaria ningú que em comprengués com ell, continuaríem siguent ànimes bessones?, m'odiaria?, es pot odiar la teva ànima bessona?, ho havíem estat en realitat o èrem dos persones que s'havien ajudat en un moment concret de la seva vida i això ho havien confós amb amor?; moltes preguntes no me les volia creure i moltes encara no me les crec, però com es pot parar aquesta font inesgotable de preguntes?
A la feina és pràcticament el mateix. El club de lectura que he engegat al final ha tingut dues cares. A primària un èxit, però els mestres no han quedat contents amb la seva organització (m'agradaria veure com ho farien ells amb quatre hores diàries per realitzar tot un seguit de feines que amb vuit no n'hi ha prou...). A secundària, no s'ha apuntat quasi bé ningú i els mestres han quedat encantats amb mi tot i el fracàs de públic.
Però avui ha vingut una usuària fidel i m'ha preguntat pel Club. Tot i estar ella sola ho vol fer. I hem xerrat de llibres prop de mitja hora. Està molt agraïda per tots els canvis que ha experimentat la biblioteca i per totes les activitats que ara s'hi organitzen. M'ha agradat aquest recolzament càlid.
I és que sembla que a vegades les coses que fas tenen sentit...
(Il·lustració de Cristina Losantos)

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Visit www.looop.biz Looop.biz day buy day

bravecoast dijo...

visita loopbiz y te meto una galleta
bueno fadeta, ya ves como son las cosas una de cal y otra de arena. en un sitio es un exito pero los profes se entrometen donde nadie los llama, y en otro los profes estan encantados y viene solo una chavala. es la eterna balanza.
pero lo de la chica que va en solitario me emociona. me recuerda ese capitulo de los simpons en que lisa se cabrea porque su muñera Stacy Malibu (osea, Barbie) esta llena de complejos sexistas y crea su propia muñeca. al final solo la compra una sola niña, pero ya esta satisfecha porque ya ha cambiado una vida.

Norton dijo...

Totes les coses que tu fas tenen sentit, encara que en algun moment puguis no trobar-li. Ets la persona més intel·ligent que conec, i més intuitiva. No tinguis por, la por bloqueja. S'han de superar les pors. Jo ho estic intentant també. Gràcies pels teus comentaris en el meu blog...

Norton