"Hay muchas carreras sin un mercado laboral real"

La setmana passada vaig anar a la Facultat. El mes d'octubre m'havia arribat una carta que em comunicava que ja podia passar a recollir el títol de Diplomada. Quan ho vaig explicar tothom em deia "ara a emmarcar-lo, a lluir-lo". Doncs jo no sento aquesta il·lusió pel títol certament. Vaig dedicar moltes hores a la Facultat, amb l'ambientillo que hi corria (ja us recodareu els companys, d'això) i quan vaig intentar començar la Llicenciatura no vaig durar ni un mes. Potser és cosa meva, però durant molt temps pensava que tot el temps invertit no donaria els fruits esperats, tot eren feines a biblios escolars merdoses on no pagaven res o gairebé res, alguna substitució nadalenca a les biblios públiques i les decepcions de les opos on per a una borsa de treball temporal ens presentàvem més de 600 aspirants. Avui, al llegir l'article d'aquesta setmana, ¡Ojalá ganara 1.000 euros! de El País Semanal hi he tornat a pensar en tot això. I no us penseu que em queixo, després de 4 anys de precarietat he trobat un lloc de treball on puc desenvolupar tot el que he aprés en un ambient laboral més que amable, on disposo d'un horari que em permet combinar altres aficions i dedicacions laborals i on em paguen molt bé. No em queixo, beneeixo la meva sort.

"En España tenemos un sistema educativo erróneo. Por un lado, se ha abierto la veda de la educación y es fabuloso. Pero también hay muchas carreras sin un mercado laboral real. Todavía recuerdo cuando me presenté a una oposición para auxiliar de biblioteca. Eran 25 plazas y 6.000 candidatos. Si la empresa privada no fomenta cuidar sus archivos, y la Administración no crea plazas, ¿para qué han creado una carrera de documentalista?".

Carmen Sánchez. 35 años. Licenciada en Filología Hispánica. Trabaja en administración y atención telefónica 40 horas semanales. Gana 820 euros al mes con pagas prorrateadas. Vive con su pareja en el piso de él.