martes, 23 de enero de 2007

Som el que mengem

El dia 11 de gener es va estrenar el programa "Soy lo que como" a Cuatro. Vull aclarir que considero que un programa divulgatiu sobre l'alimentació és necessari i esperava amb ganes poder veure'l i aprendre alguna cosa nova. También vull deixar clar que he esperat per escriure aquesta entrada a l'emissió del segon capítol del programa per valorar-lo amb més perspectiva.
En el primer capítol se'ns presentava el cas d'una nena de 12 que pesava 112 kilos, membre d'una família que ÚNICAMENT bebia coca-cola, menjava bolleria industrial a totes hores i congelats i precuinats. No existia un procés culinari en aquella casa.
Al segon capítol tot era exactament igual només que el personatge dolent dolentíssim era la mare.
Presentats els dos capítols ja emesos he de dir que Soy lo que como és un programa completament reiteratiu. Ens presenten un cas, ens posen la foto de la persona obesa o amb sobrepes en qüestió i un vídeo on es veu com evolucionaria la persona si segueix amb la seva conducta i com evolucionaria si canvia i torna al bon camí. Aquest mètode, a part de ser completament enganyós, és morbós i fins i tot desagradable. Amb una moralina de pà sucat amb oli que riu-te de l'home del sac.
La part fonamental educadora del programa l'exerceix una dona que sembla la bruixa dolenta del conte. És una dona distant i freda que s'asseu amb els protagonistes i mentre mengen els critica sense pietat recitant tot un seguit d'errors, només cal que els hi digui que aniran a l'infern, per pecadors. I el pitjor de tot, no els ensenya. Els hi diu menja fruita i verdura. Però no els explica com fer-ho. Com adaptar la seva dieta a una de més saludable. Els hi podria donar alguna recepta senzilla que puguin fer. Però res. I encara pitjor pitjor, és la visió absolutament masclista que dóna aquesta nutricionista. En tots dos capítols ha donat el pes de culpabilitat a la mare, per no cuinar per la seva família, per no ocupar-se del que mengen els seus fills (en el segon capítol eren "nens de més de 20 anys"). No s'asseu amb el pare i la mare i els hi explica què és el millor per a la seva família.
Bé, una pudoreta cañí que no es pot aguantar.

2 comentarios:

Anaïs dijo...

A ver a mi me gustó el programa pero más por lo reality que era que por otra cosa. Aprender a comer con este programa no creo que se aprenda y la nutricionista realmente era un poco zorrilla y además debían de ser anoréxicas tanto ella como la presentadora porque en todo el programa no se las vió comer ni beber nada! Y eso que estaban presentes en todas las horas de la comida!

Anónimo dijo...

vamos que el programa es una mierda.
De todas formas, lo iba a ver su padre. :D