Aprofitant que durant la Diada de Sant Jordi la Biblioteca de Catalunya obre les seves portes a tothom que vulgui visitar-la i que normalment costa bastant poder-hi accedir, m'he decidit per baixar fins a Ciutat Vella per comprovar si tota la teoria que em van explicar a la Facultat era veritat.
La Biblioteca de Catalunya va ser fundada el 1907 i és la nostra biblioteca nacional, com a tal desenvolupa les funcions de vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic i mantenir la condició de centre de consulta i recerca científica de caràcter universal.
La BC està ubicada en un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya, l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. La primera pedra de l'hospital es va posar el 1401 en presència del rei Martí l'Humà. L'edifici va ser planificat d'una manera grandiosa en quatre ales de construcció de dues plantes. En una primera fase es van construir les tres naus baixes de llevant, de tramuntana i de ponent, la nau superior de la de llevant i un tram de la transversal de tramuntana.
Sala de consulta general. Sala de Llevant
La dictadura de Primo de Rivera va limitar la progressió de la Biblioteca. En va restringir l'ús de la llengua catalana i va passar a anomenar-se Biblioteca Central. La República i el nou autogovern, però, varen permetre la recuperació de caràcter nacional de la institució, l'increment del creixement qualitatiu dels fons i dels serveis i l'estrena del seu nou espai, a les naus gòtiques de l'antic Hospital de la Santa Creu, cedides per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1931.
En acabar la Guerra Civil, el franquisme va prohibir l'ús públic i oficial de la llengua catalana i de les seves manifestacions. La institució va tornar a anomenar-se Biblioteca Central i va esdevenir una indefinida biblioteca general, amb fons patrimonials i de recerca, que va exercir la suplència de moltes de les funcions pròpies de les biblioteques generals i universitàries. Tot i la precarietat de recursos, el centre va incrementar el seu patrimoni bibliogràfic, en bona part gràcies a les donacions de col·leccionistes i editorials, va crear noves seccions i va impulsar diverses activitats culturals.
Una de les col·leccions que més m'ha impressionat ha estat la que està dipositada a la Sala Cervantina, que acull totes les edicions que existeixen del Quixot, excepte la Galatea.
Facsímil d'una edició del Quixot de 1605
El fons de la BC agrupa documents de gran importància històrica, literària, artística i editorial. Entre els 4.000 manuscrits antics i moderns que integren la seva secció s'hi troben peces de cabdal importànica per a la història de la llengua i la literatura catalanes, com les Homilies d'Organyà del segle XII, el Llibre de l'ordre de la cavalleria de Ramon Llull del segle XIII, la Crònica de Desclot del segle XIV, manuscrits de Jacint Verdaguer dels segles XIX i XX o de Joan Miró.
Sala de Llevant
Catàleg Alfabètic d'Autors i obres anònimes, en fitxes. No es va informatitzar fins el 1990.
Homilies d'Organyà, s. XII
El 1981, amb la restauració de les institucions autonòmiques de Catalunya, el nou Parlament va aprovar la Llei de Biblioteques, que atorgava a la Biblioteca de Catalunya la condició de nacional i li atribuïa la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal dels llibres impresos a Catalunya.
Aquest perfil va ser reforçat el 1993, amb l'aprovació al Parlament de la Llei del Sistema Bibliotecari, que va marcar les funcions expresses i pròpies de la institució. Des d'aleshores, la BC ha dut a terme nous avenços, que s'han concentrat en l'ampliació i remodelació d'espais; la reorganització institucional i la informatització dels processos.
Diari Oficial de la Generalitat que publica la Llei del Sistema Bibliotecari. 1981
Ha estat una visita de 50 minuts, guiada, per totes les sales de la BC explicant-nos tant la història de la Biblioteca com la de l'antic hospital, amb llibres de regal publicats per la pròpia Biblioteca i cava per acabar. Una visita que hauria de fer tothom un cop a la vida.
2 comentarios:
Uo! que guai, no sabia que la BC feia això per st. jordi. A veure si el pròxim any ho puc fer perquè em sembla que està molt bé. He après més sobre ella en el teu article que en els rollos de la facultat. Petons cochina, que t'enyoro tope!
si, yo lo lei en el diari Metro me parece, me ha gustado leer el articulo asi es un poco como si lo hubiera visitado :) me pregunto cuantos catalogos seguiran siendo manuales jajaj
Publicar un comentario